Barça SA

Florentino Pérez ha revolucionat l'esport espanyol amb els fitxatges milionaris dels últims dies. Tots debaten apassionadament, com correspon al món del futbol, sobre la immoralitat de les xifres si es comparen amb les del nombre de parats o amb els problemes econòmics que sacsegen els dies i les nits de no poques famílies.

Amb independència de la demagògia pròpia d'aquestes controvèrsies, és obvi que el president del Reial Madrid ha inoculat en la indústria futbolística una manera d'actuar innovadora: tècniques de màrqueting i de mercat d'última generació (que comencen en l'instant en què s'anuncien les contractacions i segueixen amb el retorn que aquesta inversió produeix). I això contrasta amb la gestió més clàssica d'altres clubs.
Joan Laporta, i els homes que van ser els seus escuders inicials (Ferran Soriano, Sandro Rosell...), també van innovar quan van aparcar a la llotja del Barça. Els van dir la generació del power point per la seva propensió a explicar les gestions amb mètodes comercials de presentació de productes i serveis.

Ara, encara que per la seva singular personalitat ha perdut algun dels col·laboradors inicials, el mateix Laporta s'ha acomodat al poder culer gràcies a una ratxa de feliços i indiscutibles resultats. Des d'allà s'atreveix a qüestionar els mètodes empresarials de Pérez com si distessin, en essència, dels que ell va esgrimir al rellevar aquelles juntes de constructors i hotelers (els Núñez, Gaspart i Reyna, els seus antecessors a la presidència).

Confondre la gestió empresarial d'un club amb la direcció esportiva serveix per als que cavalquen gratis a cavall del valor sentimental que converteix el Barça en més que un club. Però, a més d'un ADN (que també és una altra forma de màrqueting), requereix estratègia i finances. És encomiable impulsar el planter, crear una base professional pròpia (pur R+D), però ni Laporta ni el Barça se sostreuen al model empresarial que el Reial Madrid acaba de reinventar amb tant escàndol.

Dir 'això no és per a nosaltres' només prova una cosa: hi ha enrabiada de fons. I el fons són els preus, que Pérez ha encarit sobtadament per a la competència.
Fuente: elperiodico