Crisi mundial, any u

Als voltants de Wall Street, a Nova York, el cor del capitalisme, no és difícil trobar antics brokers que s'ofereixen al millor postor. Alguns, mostrant un enorme esperit emprenedor, fins i tot fan de guies turístics d'una singular «ruta de la crisi». Són víctimes directes del cataclisme que va desencadenar fa un any la fallida de Lehman Brothers, un banc d'inversió fundat el 1850, que va caure per la seva exposició a les hipoteques d'alt risc i als productes financers creats a partir d'aquestes hipoteques (CDO i altres sigles críptiques).

Un any després que esclatés la pitjor crisi des de la Gran Depressió del 1929, quan el president dels Estats Units, Barack Obama, pronunciï avui un discurs en defensa de la reforma del sistema financer, ho farà amb un panorama nou. S'entreveuen símptomes de millora, però la crisi ja ha provocat un cost enorme. Des d'aleshores, s'ha cobrat una factura de més de vuit bilions d'euros, equivalent a gairebé el 20% del valor de tota la producció mundial, en forma de plans d'estímul econòmic i pèrdues que van començar a covar-se el 2007, segons les últimes estimacions del Fons Monetari Internacional (FMI). Aquesta xifra suposa 8.321 euros per cada home, dona i nen dels
països rics.

Reacció en cadena

La crisi va esborrar d'una tacada més de 100 anys d'història de banca d'inversió, com la que representava Lehman i l'anteriorment fallit Bear Sterns, adquirit, a punt de caure en bancarrota, a preu de ganga el març del 2008 per JP Morgan Chase. També fa un any, Goldman Sachs i Morgan Stanley van demanar reconvertir-se en bancs comercials per poder acollir-se al pla de suport del Govern. Merril Lynch va ser adquirit pel Bank of America

El terratrèmol Lehman va paralitzar els mercats mundials de crèdit i va forçar les autoritats polítiques i monetàries a actuar. Les injeccions públiques al sector es van multiplicar, igual que les mesures per garantir els dipòsits dels clients. La crisi es va propagar a l'automòbil, i van arribar les suspensions de pagaments de gegants com General Motors o de Chrysler. Per no parlar de la construcció. A Espanya ha estat el sector més afectat i als concursos de creditors d'Habitat o Fadesa s'hi ha sumat Nozar. L'actual ball de fusions entre caixes a Espanya també és un efecte de la crisi. No es van escapar del desastre països complets, com Islàndia, el primer estat que va suspendre pagaments.

I un any després, tot i que l'FMI va vaticinar una crisi profunda i duradora, organismes com l'OCDE comencen a detectar millores; són els famosos brots verds que va esmentar per primera vegada el president de la Reserva Federal dels Estats Units, Ben Bernanke, al
març.

El dubte és si la recuperació serà ràpida o lenta, marcada per la necessitat de reduir l'enorme endeutament de la llarga etapa de baixos tipus d'interès. És segur que això també ho estudiaran els líders participants en la cimera del G-20 a Pittsburgh (EUA) a partir del dia 24. La crisi també ha fet que en un món en què només els països més rics, el G-7, marcaven les pautes, cobrin protagonisme economies com la Xina, el Brasil, Mèxico, Sud-àfrica.
Fuente: AGUSTÍ SALA/elperiodico