Les autonomies s'emportaran la meitat de la pujada d'impostos

L'elaboració dels pressupostos de l'Estat per al 2010 pot resultar la més difícil de la història. Mai abans el Govern central s'havia vist obligat a abordar una retallada del dèficit tan gran, de més de 25.000 milions (2,5 punts del PIB), en una crisi tan forta i amb una vigilància tan exigent per damunt de l'espatlla (la d'Europa). Només serà possible apujant impostos i tallant despeses i, segons sembla, es donarà més importància a la primera mesura. De tot això en resultarà un desgast polític enorme, amb la paradoxa que l'estructura impositiva espanyola farà que al voltant de la meitat de la nova recaptació vagi a parar a les autonomies, que veuen la polèmica com si no els afectés.

El sostre de despesa pressupostària per al 2010 inclou una retallada de 8.681 milions d'euros. Renunciar a una pujada del 2% en el sou dels funcionaris amb prou feines permetria un estalvi de 626 milions a l'Administració central, però seria de 2.334 per al conjunt de les administracions. A més a més, l'aprovació de noves mesures de despesa, com ara la prestació de 420 euros per a aturats amb les prestacions esgotades compliquen més l'equilibri.

El gruix de l'ajust, fins a completar els 25.000 -és a dir, més de 16.000 milions d'euros- ha d'arribar de pujades fiscals, ja que no s'esperen gaires alegries de la recuperació.

IMPOSTOS / La pujada no afectarà la tarifa de l'IRPF i l'impost sobre societats, en tot cas, baixarà. El president del Govern central, José Luis Rodríguez Zapatero, apunta les rendes del capital i la deducció dels 400 euros, que aportarà gairebé 6.000 euros, com a destinatàries de la pujada fiscal.
Hi ha uns 16 milions de contribuents que declaren rendiments del capital, provinents de comptes, imposicions a termini, deute públic, assegurances, dividends o fons d'inversió. Com a rendes de capital també tributen les plusvàlues per la venda d'immobles o accions. Passar del 18% al 20% en el seu gravamen, aportaria uns 800 milions.

Per a Inverco (l'Associació d'Institucions d'Inversió Col·lectiva i Fons de Pensions), apujar impostos a les rendes del capital seria un gran error. Segons el seu secretari general, Ángel Martínez-Aldama, «portarà a una menor propensió a estalviar, quan és més necessari que mai, tenint en compte les necessitats de finançament de l'economia espanyola». En la seva opinió, aquest efecte negatiu és molt pitjor que la temuda fuga de les rendes de capital, «perquè, al final, es tributa segons el criteri de residència fiscal».

El debat obert sobre un augment del gravamen a les SICAV (societats d'inversió col·lectiva on es refugien les grans fortunes familiars) és fal·laç des del punt de vista d'Inverco. Segons Martínez-Aldama, les SICAV tributen a l'1%, «com tota institució d'inversió col·lectiva», i els seus socis paguen el 18% quan tenen plusvàlues, «com qualsevol».

PUJADES RAONABLES / Per a la majoria dels experts, qualsevol pujada d'impostos és menyspreable «en un moment en què el que s'hauria de fer és abaixar-los per impulsar l'economia», diu el president del Registre d'Economistes Assessors Fiscals (Reaf), Jesús Sanmartín. Però el dèficit pressiona i Sanmartín opina que una pujada de dos punts en la tributació del capital «no és esbojarrada i entra dins del que és raonable».
El president del Reaf també veuria «raonable» una pujada «de dos o tres punts» a l'IVA, aprofitant el moment de baixa inflació. A més, el tipus mitjà de l'IVA espanyol (del 16%) és el més baix de la zona euro. Apujar 2 punts el tipus mitjà resultant (el 11,65% el 2008) reportaria més de 8.000 milions.

SOU DE FUNCIONARIS / Per a Javier Díaz-Giménez, professor d'Economia del IESE, «no es pot parlar de possibles pujades d'impostos sense parlar, també, de retallada de despeses». Qualsevol pujada portarà «menys capital, menys treball, menys consum i una economia menys competitiva», per aquest motiu, «la meva manera favorita d'apujar els impostos, és congelar el sou dels empleats públics», afirma, amb un deliberat joc d'idees.

Per Pablo Vázquez, director de Fedea (Fundació d'Estudis d'Economia Aplicada), l'IVA és l'impost amb més marge per encaixar una pujada i més potencial recaptatori. «El que passa amb la pujada d'impostos és que el Govern farà de dolent, a l'anunciar-la, però la meitat de la recaptació serà per a les autonomies». Des de fa mesos, el servei d'estudis del BBVA propugna una pujada de l'IVA diferida en el temps, de manera que el seu anunci serveixi per estimular el consum abans que finalment es produeixi l'increment.
Fuente: ROSA MARÍA SÁNCHEZ/elperiodico