Les herències de pares a fills i entre cònjuges deixaran de tributar

La tercera ha estat la bona. Després d'aparcar la reformaprevista el 2005 i limitar a les donacions i la vivenda habitual heretada la rebaixa que va entrar en vigor el 2008, el Govern de la Generalitat posarà en marxa l'any que ve una segona rebaixa que deixarà exemptes de tributar les herències de pares a fills i entre cònjuges, amb l'excepció d'aquells casos «en què el patrimoni heretat es realment elevat», va explicar ahir al Parlament el conseller d'Economia, Antoni Castells.

La incògnita és la valoració de la riquesa que s'ha d'excloure del gravamen (ja sigui estalvi, segones residències i altres actius). Tot i així, hi ha consens entre els membres de tripartit a l'Executiu perquè deixin de pagar les bases liquidables de fins a uns 100.000 euros, amb quotes íntegres que arriben a 8.904,80 euros en l'actualitat.

També coincideixen en la idea que l'impost s'ha de reformar, no suprimir, que és una cosa que només reclamen CiU i el PP. «Sense impostos no hi ha Estat de benestar, ni serveis públics, ni cohesió ni pau social. Sense impostos no hi ha civilització, podria dir citant el clàssic», va resumir Castells, que va invitar a «un ampli pacte de país sobre l'Estat de benestar i la fiscalitat».

Un altre objectiu de la reforma és pal·liar el gran desequilibri existent des de l'any passat entre la tributació d'una mateixa operació segons si es fa amb una donació, molt més baixa (màxim del 9% a partir de 600.000 euros), o herència (fins al 32,98% a partir de 800.000 euros).

Una part dels canvis anunciats s'inclouran a través d'una esmena en el projecte de llei d'acompanyament dels pressupostos. El PSC, ERC i ICV-EUiA tenen de termini fins al 9 de desembre que ve per presentar la proposta.

REFORMA POSTERIOR / Després es tramitarà una reforma legal més en profunditat que revisi aspectes com els multiplicadors que s'apliquen en la quota segons el grau de parentiu i el patrimoni que posseeix l'hereu o mesures per pal·liar que la tarifa del tribut no es deflacti des del 2002, cosa que requeriria una rebaixa del 30%. En qualsevol cas, serà una reforma «dràstica» i que entrarà en vigor de forma «imminent», va assegurar Castells després d'intervenir en el debat pressupostari.

L'objectiu, en què el PSC, ERC i ICV-EUiA estan d'acord, és que al voltant del 85% dels contribuents deixin de pagar aquest tribut. Actualment, el 56,6% de les declaracions disfruten de quota zero, segons dades oficials. Després de la reforma que va entrar en vigor el 2008, les vivendes habituals heretades pels parents més directes estan exemptes de tributar fins a un màxim de 500.000 euros.

Les paraules de Castells van ser aplaudides per ERC, segons la diputada Maria Àngels Cabacés. ERC defensa un mínim exempt de 100.000 euros per als fills hereus i els cònjuges, enfront dels 18.000 actuals; i de 50.000 (enfront dels 9.000 avui) per als llegats rebuts per germans, nebots i oncles.

ICV demana que «només paguin 6.000 famílies de les 56.000 que hereten cada any», va dir la diputada Laia Ortiz. I defensa «mantenir la recaptació». En això difereix de les altres dues forces del Govern que accepten una retallada d'ingressos del 15% (uns 150 milions), però no a cobrar-l'hi al 10,7% restant que seguiran tributant per aquest concepte.

PROPOSTA ENVERINADA / Antoni Fernández Teixidó (CiU) va llançar una proposta enverinada al Govern, al defensar un pacte per a successions, però «amb la condició que hi hagi un front comú dels partits catalans a Madrid contra la pujada d'impostos socialista». I va afegir: «Necessitem que els 25 diputats del PSC a Madrid plantin cara perquè Catalunya no pagui més impostos, però sabem per una llarga experiència que això és pràcticament impossible, per no dir impossible del tot». Ciutadans i el PP van criticar que la reforma de les successions no estigui en el projecte inicial de la llei d'acompanyament.
Fuente: AGUSTÍ SALA/elperiodico