Brussel·les torna l'estabilitat financera a tota la zona euro

Els líders de la Unió Europea (UE) van aconseguir salvar l'estabilitat financera de la zona euro en la cimera que va concloure ahir a Brussel·les, al superar les diferències que havien mantingut durant diverses setmanes sobre com rescatar Grècia en el cas que fos necessari. El mecanisme de suport financer pactat, malgrat el seu caràcter molt restrictiu, garanteix als mercats i als inversors que no hi ha cap risc de suspensió de pagaments a Grècia.
Aquest compromís polític va ser acollit favorablement pels mercats. La divisa europea va recuperar durant la jornada més de l'1% del seu valor davant el dòlar fins a situar-se en 1,3402 dòlars, després d'haver caigut a 1,327 dòlars dijous a la nit abans de l'acord. El cost del deute grec a 10 anys també es va reduir en els mercats fins a situar-se en el 6,22%, davant del 6,34% d'abans de la cimera. Els parquets europeus van tancar la jornada pràcticament plans: Madrid, Frankfurt i l'Euro Stoxx van caure el 0,2%, París va baixar el 0,3% i Londres, el 0,4%.

SENSE CONTAGI / «Ha quedat molt clar que no es deixarà caure Grècia», va subratllar el president de la UE, Herman van Rompuy. L'acord també elimina el risc de contagi de les dificultats gregues als altres països de la zona euro amb dèficits elevats, com Portugal o Espanya.

La situació d'aquests països, va recalcar Van Rompuy, «no és comparable». «El problema grec no seria tan greu si no s'hagués produït el frau estadístic que ha posat en dubte la credibilitat de tota mesura i tota iniciativa grega», va precisar. «Crec que Europa ha demostrat la seva capacitat d'acció. Ha actuat en favor de l'estabilitat de l'euro i ha demostrat solidaritat amb un país en dificultats», va destacar la cancellera alemanya, Angela Merkel.

TRIOMF ALEMANY

Alemanya va demostrar en la cimera el seu poder polític i econòmic ineludible i va imposar criteris restrictius als altres estats de la zona euro, que es van haver de sotmetre al diktat de Merkel. El mecanisme inclourà una participació «substancial» del Fons Monetari Internacional (FMI), els crèdits bilaterals europeus a Grècia només es podran concedir com a «últim recurs» i el tipus d'interès inclourà una penalització, com va exigir Merkel. La posada en marxa del mecanisme requerirà, a més, l'acord unànime de tots els països de la zona euro, de manera que Berlín mantindrà el seu dret de veto.
França, Espanya i el Banc Central Europeu (BCE), que havien defensat fins ara que el rescat de Grècia havia de ser purament europeu sense intervenció de l'FMI, van justificar l'acord final amb l'argument que la majoria de l'ajuda financera a Grècia en cas d'emergència procediria dels crèdits bilaterals de la zona euro.
Fuente y autor: ELISEO OLIVERAS/elperiodico