La política econòmica alemanya concentra les crítiques de la UE

El foc el va obrir ahir la ministra francesa de Finances, Christine Lagarde, al culpar Alemanya de part dels desequilibris econòmics que pateix l'eurozona. En declaracions al Financial Times, Lagarde va demanar a Alemanya polítiques econòmiques d'estímul del consum intern per ajudar així les indústries exportadores dels seus socis.
Des del punt de vista de la ministra francesa, l'ampli superàvit comercial alemany (amb moltes més exportacions que importacions) pot ser insostenible per a la resta dels socis europeus. «¿Podrien fer alguna cosa els països amb superàvit?», es va preguntar Lagarde en la citada entrevista. «Cadascú ha de fer el que li pertoca», va respondre, «però en fan falta dos per ballar el tango».

En el fons de la polèmica reflexió de Lagarde subjau una crítica amarga a la política econòmica alemanya que, segons l'anàlisi francesa, fa descansar la incontestable competitivitat de la seva economia en els baixos costos laborals, cosa difícil d'emular als països socis. «Alemanya ha fet clarament una boníssima feina al llarg dels últims deu anys al millorar la seva competitivitat i contenir els costos laborals. Però no estic segura que sigui aquest un model sostenible a llarg termini per al conjunt del grup. Es requereix una millor convergència», va explicar la ministra.

El viceportaveu del Govern alemany, Christoph Steegmans, va respondre que al seu país l'Estat no determina els sous o el consum, i va advocar perquè la resta de països de la zona euro facin esforços per harmonitzar la competitivitat. «En tot cas, seria desitjable per a tots els països membres que, en lloc d'intentar frenar un país artificialment, invertissin els esforços a crear una estratègia de creixement conjunt». Steegmans va afegir que potser la resta de països hauria de preguntar-se com atrapar Alemanya en exportacions.

ALMUNIA, SALGADO I PRÖLL

El comissari europeu de la Competència, Joaquín Almunia, va expressar la seva sintonia amb la ministra francesa. Durant la seva intervenció al Foro de la Nueva Economía, a Madrid, Almunia va explicar que «hi ha països a la zona euro amb un dèficit per compte corrent gairebé permanent i altres amb un superàvit permanent, i això genera unes conseqüències i més necessitat de coordinació de les polítiques econòmiques». De superàvit comercial crònic n'hi ha a Alemanya, Holanda, Suècia, Dinamarca, Luxemburg i Finlàndia. Països amb dèficits comercials ja endèmics són, entre altres, Espanya, França, Itàlia o Grècia.

La ministra espanyola Elena Salgado va jutjar «desitjable» que Alemanya impulsi el seu consum interior, però va rebutjar «fer recomanacions d'un Estat a un altre en aquest sentit». El ministre austríac de Finances, Joseph Pröll, es va alinear amb Alemanya. «No puc estar d'acord amb la crítica de Lagarde», va afirmar. «Comparteixo l'opinió alemanya que no es pot viure per sobre de les possibilitats de cadascú», va afegir.
Fuente y autor: ROSA M. SÁNCHEZ / PAOLA ÁLVAREZ/elperiodico