Zapatero reclama solidaritat als membres de la zona euro
José Luis Rodríguez Zapatero va reclamar ahir als països membres de la zona euro que siguin «responsables» i col·laborin en el pla de rescat que pot ser necessari per treure Grècia de les aigües movedisses en què es mou des de fa diverses setmanes. El cap de l'Executiu espanyol va parlar de manera molt directa als seus homòlegs en qualitat de president rotatori de la Unió Europea (UE) i els va recordar que en «els fonaments» de la creació de la moneda única està la idea de la «coresponsabilitat».
Espanya, va assegurar Zapatero, pot i està disposada a assumir la seva quota de solidaritat. Sense xifres oficials sobre la taula i amb càlculs aproximats, fonts de la Moncloa quantifiquen en 2.000 milions d'euros l'aportació espanyola.
Zapatero va arribar a Brussel·les amb l'objectiu de convèncer la cancellera alemanya, Angela Merkel, qui, amb unes eleccions complicades al maig, es resisteix a fer qualsevol aportació econòmica extraordinària a la UE. Durant tota la setmana, les gestions per atraure's l'Executiu alemany s'havien fet a través dels xerpes i del ministre d'Exteriors, Miguel Ángel Moratinos, i ahir va ser directament Zapatero qui va telefonar a Merkel quan ella va aterrar a Brussel·les.
La participació del Fons Monetari Internacional (FMI), que aportarà una part «substancial» de la suma en aquest pla de rescat, era la solució ideal i única que plantejava la dirigent alemanya, però finalment la seva ajuda es combinarà -en un percentatge desconegut- amb la que aportin la majoria dels països de la zona euro.
PATERNITAT COMPARTIDA
«Aquesta fórmula mixta ja es va abordar a la reunió entre Zapatero i [Nicolas] Sarkozy dimarts a París», van explicar ahir fonts de la Moncloa que intentaven demostrar que l'acord no té tan sols la paternitat tradicional franco-alemanya.
Zapatero va assegurar poques hores abans que es fes públic que hi havia un principi d'acord que veia «admissible» la participació de l'FMI encara que feia campanya perquè la solució a la crisi grega fos «fonamentalment europea».
A la pregunta sobre quina seria l'aportació espanyola, el cap de l'Executiu no es va atrevir a aventurar cap xifra, però va remarcar que Espanya «aportarà com li correspon». Fonts de la Moncloa sí que van assenyalar que si el paquet de préstecs pugés a uns 17.000 milions d'euros, a Espanya, pel pes del seu PIB a la zona euro i per la seva població, assumiria al voltant del 12%, uns 2.000 milions.
Quan se li va preguntar sobre si Espanya és capaç d'assumir aquesta despesa, Zapatero va insistir que es tracta d'un «préstec, d'uns diners que es tornen i, a més a més, amb interessos» i que repercutiria sobre el dèficit i no sobre el deute públic estatal, que està 20 punts per sota de la mitjana de la UE.
Fuente y autor: PILAR SANTOS/elperiodico
