Els inversors comencen a declarar els diners que tenen a Andorra

La inquietud s'ha apoderat de molts inversors i estalviadors amb diners i actius a Andorra davant el conveni d'intercanvi d'informació firmat al gener entre les autoritats d'aquest país i Espanya. Encara que la Hisenda espanyola només pot sol·licitar dades individuals de manera justificada (possible delicte fiscal, per exemple), els despatxos d'assessoria han començat a rebre consultes amb una pregunta constant: «¿Com es poden fer aflorar els diners amb el menor cost tributari possible?». No es tracta ni de molt d'una allau de diners que torna a Espanya, però sí un degoteig persistent, segons expliquen els experts consultats.

Als bancs andorrans s'hi dipositaven l'any passat, com a mínim, entre 2.700 i 3.500 milions d'euros de ciutadans espanyols. Aquesta xifra s'obté a partir dels gairebé 17 milions ingressats al Tresor espanyol per les retencions que practiquen les autoritats del coprincipat a comptes de ciutadans espanyols, complint amb la directiva de l'estalvi de la Unió Europea (UE). Aquesta obligació només afecta els dipòsits, i no pas altres productes financers, ni els rendiments de societats. La majoria de les persones que tenen fons a Andorra són estalviadors mitjans. «Les grans fortunes opten per places financeres de més magnitud, com ara Suïssa», assegura un expert tributari.
En tot cas, la resposta que reben aquells que van a un assessor és sempre la mateixa: repatriar els fons i demostrar que són capitals o recursos amb una antiguitat superior a quatre anys, el període a partir del qual prescriuen les infraccions tributàries.

RENDIMENTS

Així, només es pagarà l'impost de la renda (IRPF) pels rendiments obtinguts en els últims quatre exercicis més els interessos i recàrrecs corresponents. Tot això també afecta el desaparegut impost del patrimoni, ja que en aquest període encara regia. En qualsevol cas, el més lògic és repatriar els diners per regularitzar la situació i guardar els justificants per si Hisenda els reclama. L'altra via és presentar una declaració complementària voluntària, però això allarga quatre anys més el període de prescripció. Al mes de juny que ve prescriurà tot el que és anterior al 2005.

Ignasi Casanovas, de Laudis Consultor, explica que el factor essencial és justificar el temps i l'origen del capital. En cas contrari, els recursos passen a ser considerats com a generats en un únic exercici i un augment de patrimoni no justificat. Aquest avís també el fa Valentí Pich, president del Registre d'Economistes Assessors Fiscals (REAF). Fonts d'Hisenda admeten que un dels objectius a l'hora d'anunciar els acords com ara el d'Andorra és convèncer contribuents que tenen dubtes de consciència. També adverteixen, com els assessors, que «sempre s'ha de justificar la procedència dels diners».
AGUSTÍ SALA/el peridico