Els consellers de l'Ibex guanyen 294 milions a l'any

I a vida, i la crisi, són menys dures si un té la sort i l'habilitat d'asseure's al consell d'una gran empresa. Els administradors de les companyies de l'Ibex 35, les més importants d'entre les cotitzades del país, van cobrar l'any passat 294,374 milions d'euros. Cadascun es va embutxacar de mitjana una mica més de mig milió, però si a més era executiu el sou mitjà va pujar al voltant de dos milions.

L'elevada xifra de remuneració total és fins i tot superior a la del 2008: el 20,8%. I això malgrat que les empreses que van gestionar van aconseguir un benefici de 42.264 milions, una quantitat apreciable, però que va resultar el 22% inferior a la del 2008.
Endesa distorsiona una mica les dades, ja que va abonar 38,4 milions als seus administradors (davant dels 8,6 milions el 2008) a causa de les indemnitzacions rebudes per diversos executius, com l'expresident José Manuel Entrecanales. Però fins i tot excloent aquest efecte, la remuneració dels administradors de l'Ibex 35 va equivaler a l'1,45% del benefici, quan un any abans es va menjar l'1,39%.

Als directius tampoc els va anar malament. Els seus emoluments només van créixer el 4%. Però, això sí, fins als 350,713 milions d'euros. A més, 256 dels 83 consellers executius i 501 alts directius de les grans empreses, el 43,8% del total, compten amb clàusules de blindatge que els garanteixen una substancial indemnització en cas de comiat.

GENEROSES

Els consellers que aproven, amb la ratificació de les juntes, uns sous més alts per a si mateixos són els del Santander (35,7 milions), Telefónica (27,1 milions), el BBVA (24,1 milions) i Repsol (10,5 milions). No obstant, les empreses en què el seu sou suposa un percentatge més alt del benefici són Telecinco (6,1%), Ebro Puleva (5,6%), Abengoa (5,1%) i Gamesa (4,5%).

Alfredo Sáenz, conseller delegat del Santander, va repetir l'any passat com a executiu més ben pagat (10,2 milions), a falta de saber què cobra el president de Telefónica, César Alierta, que no ho fa públic. El podi el van completar Ignacio Sánchez Galán (president d'Iberdrola, 5,34 milions més 3 milions per objectius) i Francisco González (president de BBVA, 5,3 milions més 2,8 milions en accions).

CANDIDATS

Per les seves elevades retribucions, tot aquest col·lectiu és candidat a la nova fiscalitat que vol el Govern per a les rendes altes. Amb caràcter general, tributen en l'impost sobre la renda al 43%. El principal refugi fiscal per a les grans fortunes, malgrat tot, són les societats d'inversió de capital variable, les sicav, que tenen uns beneficis que tributen a l'1%, si bé quan reverteixen al soci són gravats al 21%.

Augmentar la seva fiscalitat és una demanda recurrent. Un 1% de gravamen sobre el seu patrimoni (25.875 milions al març) aportaria gairebé 260 milions. Però fins i tot l'organització d'inspectors d'Hisenda creu que, tot i que el seu règim «és motiu d'escàndol permanent», no convé tocar-lo «enmig d'una crisi financera», apunta el seu secretari general, Francisco de la Torre.
Fuente: elperiodico