El premi milionari de la selecció provoca un torrent de crítiques

La prima de 600.000 euros que cada jugador d'Espanya cobraria en el cas de guanyar el Mundial de Sud-àfrica, la més alta de les 32 seleccions que participaran en el torneig, ha encès un intens debat en diferents àmbits de la societat. Les comparacions amb les retallades econòmiques a tots els nivells i la situació de crisi general que viu el país han disparat les crítiques pel que es considera un premi desproporcionat, fins al punt que alguns partits polítics han reclamat la intervenció del Govern.

Espanya no només arriba a Sud-àfrica com a primera a la llista de favorites al títol, reforçada pel seu triomf a l'Eurocopa de fa dos anys i després d'una fase de classificació impecable. També encapçala un altre rànquing més material i que, abans que la pilota comenci a rodar el dia 11, ha generat polèmica. Dimarts, en la concentració d'Àustria, els capitans Casillas, Xavi i Puyol van arrencar a la federació un premi inigualable per emportar-se el Mundial. Només l'Argentina i Anglaterra s'acosten als 600.000 euros, mentre que l'actual campiona del món, Itàlia, per exemple, en cobraria menys de la meitat i una de les eternes candidates, el Brasil, una tercera part. La contrapartida és que els espanyols han acceptat que només cobraran si passen dels vuitens (60.000 euros, 90.000 per les semifinals i 120.000 per arribar a la final) i que destinaran una part dels guanys a algun tipus d'ajuda social.

SENSATESA I EXEMPLE

La reacció no ha trigat a arribar i ahir es van reactivar les queixes per la privilegiada situació dels futbolistes. Tots els partits coincideixen que la prima és excessiva i fins i tot el PSC insta el Govern de José Luis Rodríguez Zapatero a intervenir-hi i apel·lar a la sensatesa de la Federació Espanyola de Futbol per rebaixar el sobresou dels jugadors de la roja. Tant CiU com ERC i ICV tenen la intenció d'interpel·lar l'Executiu i confien que servirà perquè la federació i la mateixa selecció prenguin consciència que en aquests temps de crisi i de sacrificis col·lectius, ells també han de donar exemple.

El portaveu d'esports de Convergència i Unió, Josep Maldonado, considera que «el futbol també s'ha d'estrènyer el cinturó» i que no pot viure al marge de les dificultats econòmiques d'Espanya. El cap de campanya del PSC, Jaume Collboni, creu que els mateixos jugadors haurien de ser conscients que en aquest context és «un despropòsit injustificable» percebre aquestes quantitats. «Amb el que ja guanyen s'haurien de donar per pagats amb la il·lusió d'un país».

UNA MEDALLA

Quan es va començar a especular amb les xifres que es pagarien a partir de quarts de final, Esquerra Republicana ja va registrar una proposició al Congrés dels Diputats en què reclamava a la federació que negociés amb els jugadors perquè renunciessin a qualsevol tipus de prima i que en lloc de diners se'ls atorgués una medalla al mèrit esportiu. Els republicans argumenten que un mileurista necessitaria tota la vida per aconseguir 600.000 euros. Una xifra, subratlla ERC, que és superior a la que van rebre la majoria de municipis amb el Pla E per generar ocupació. «És una autèntica obscenitat que la federació espanyola, que rep subvencions públiques, ofereixi aquestes quantitats tan desorbitades», afirma el secretari general d'Esquerra, Joan Ridao. També el seu homòleg a Iniciativa, Joan Herrera, creu que el Govern central hauria de moure fitxa: «És escandalós que un país que està en crisi sigui el que pagui les quantitats més altes».

REBAIXA DEL CSD

Però el Consell Superior d'Esports (CSD) assegura que aquestes primes no surten de les arques de l'Estat. «La Federació Espanyola de Futbol rep una subvenció, que representa el 6% del pressupost amb què treballa. Aquest capital s'ha de fer servir en uns fins pactats entre ells i nosaltres, com cursos de formació, però mai per repartir ni en primes ni en premis», va assegurar ahir Albert Soler, director general del CSD.

La federació, en canvi, sí que ha notat la retallada en l'aportació oficial, a causa de la crisi, que ha estat el 2010 d'un 5% menys que l'exercici anterior. «Encara no treballem amb els pressupostos per al 2011 però les subvencions, per desgràcia, hauran de tornar a disminuir. No obstant, i malgrat la crisi, hem aconseguit ajustar la retallada al màxim, ja que hi ha comunitats amb competències en esports que han abaixat les aportacions fins a un 25%», afegeix Soler.

La federació es mostra aliena a la polèmica amb l'argument que aquests diners procedeixen dels patrocinadors. I, a més a més, guanyar el títol li suposaria un gran negoci.
Fuente y autor:DAVID TORRAS / NEUS TOMÀS/elperiodico