Hongria fa trontollar els mercats al reconèixer que va falsejar els comptes

Malgrat que ahir es van fer esforços importants des del nou Executiu per evitar comparacions amb Grècia, Hongria sembla que inicia l'ardu trànsit per la crisi del deute europeu. En tot cas, el primer episodi és calcat al de la tragèdia grega. L'anterior Govern va falsejar els comptes públics, segons va anunciar ahir el nou Executiu, mentre que en medis econòmics del país no es descarta la suspensió de pagaments del deute. El cop de gràcia per a uns mercats europeus particularment sensibles a tot el que soni a crisi pressupostària.

Els països de l'extraradi de la zona euro van veure com es deteriorava una mica més el seu mercat de renda fixa. Sense anar més lluny, la prima de risc del deute espanyol va arribar a un nou màxim: gairebé els 200 punts bàsics. I l'Ibex 35 va cedir el 3,8% en una altra sessió de nervis en què les baixades es van precipitar al transcendir la situació al país magiar, on el mercat de renda variable va ser el més perjudicat entre els parquets europeus: va caure més del 7%. Vist el panorama, el deute alemany va mantenir el rol de valor refugi i va portar la seva rendibilitat fins a mínims històrics del 2,58% per aprofundir el diferencial amb gairebé tots els bons europeus.

Les assegurances d'impagament del deute (CDS, en les sigles angleses), amb què els inversors es protegeixen del risc de suspensió de pagaments, van marcar un altre màxim al voltant dels 300 punts. Mentrestant, els grecs van escalar fins a 802,3 punts bàsics des de 725,9 punts, i els de Portugal van pujar a 382,7 punts bàsics, enfront dels 339,2 del tancament precedent.

SITUACIÓ GREU

Hongria va haver de fer seva la comparació que tots els europeus volen evitar. El nou portaveu del Govern, Péter Szíjjártó, va reconèixer que l'economia del país «està en una situació molt greu» i que ara s'hauran de concentrar a evitar «el camí de Grècia». El president del partit governamental, Lajos Kosa, va ser el primer d'agitar el fantasma grec dijous passat quan va afirmar davant dels mitjans que el nou Executiu, que va assumir el poder fa només una setmana, ha trobat els comptes públics en més mal estat del que les estadístiques reflectien i que veia possible que Hongria seguís l'estela de Grècia. Ahir Szíjjártó va confirmar que els seus predecessors van manipular les dades «tal com ho havia fet Grècia».

Per evitar que es produeixi un cicle semblant al que va donar lloc al col·lapse grec, la Unió Europea va exigir a Hongria una reacció immediata que no es va fer esperar. El primer ministre, Viktor Orbán, va anunciar la presentació d'un pla d'acció en menys de 72 hores, després d'un detallat informe de la situació, que inclourà «canvis estructurals profunds», segons va dir al canal hongarès TV2.

El Govern també vol fer públic durant els pròxims dies l'«autèntic» abast del forat pressupostari a què s'enfronta. Els mitjans parlaven ahir d'un possible dèficit públic del 7,5%, el doble del que reconeixia el Govern fins ara, el 3,8%.

Malgrat tot, el portaveu hongarès va voler llançar un missatge mínimament tranquil·litzador i va recordar que el seu país encara està lluny de la situació grega: «A Grècia el moment de la veritat ja ha arribat. Hongria es troba abans d'aquest moment», va dir Szíjjártó. Hongria ja va haver de recórrer a les ajudes de l'FMI a finals del 2008, com a conseqüència de les dificultats financeres que van experimentar diferents economies de l'Europa de l'est.

EFECTE EN L'EURO

Tot i que Hongria no forma part de l'eurozona i només representa el 0,8% del producte interior brut de la UE, la hipersensibilitat dels mercats fa que qualsevol mala notícia sigui rebuda amb la fugida massiva de les posicions en la divisa europea, que va baixar ahir fins als 1,19 dòlars per primera vegada des del març del 2006, i la sortida dels inversors dels valors vinculats als països de la Unió Monetària amb problemes de dèficit més importants.

L'engany pressupostari hongarès no va ser l'única raó que van tenir en compte ahir els inversors a l'hora de decantar-se per les vendes. També va contribuir al pessimisme el missatge dels ministres d'Economia i Finances del G-20 que des de Corea del Sud van reconèixer que els problemes amb el dèficit dels països europeus suposen un risc per a la recuperació econòmica global. Tampoc van ser positives les dades del Departament de Treball dels EUA, que va comunicar que l'economia nord-americana va crear 431.000 nous llocs de treball al maig, menys del que s'esperava.
Fuente y autor: PAOLA ÁLVAREZ / BERLÍN/ MAX JIMÉNEZ BOTÍAS /elperiodico