Les rendes altes catalanes tributaran fins al 12% més que les de Madrid

Rics, acabalats, famosos, milionaris, magnats... Aquest no és exactament el perfil dels afectats per la pujada de l'impost de la renda (IRPF) que preveu aprovar el Govern de la Generalitat les pròximes setmanes. La factura tributària de centenars de directius i professionals s'incrementarà fins al 12% a Catalunya respecte a la Comunitat de Madrid, ja que el tipus màxim de l'impost arribarà fins al 47% l'any que ve enfront del 42% de la regió de la capital d'Espanya. Un declarant amb una base liquidable de 150.000 euros --una vegada practicades totes les deduccions-- veurà augmentar la seva factura més del 3%, i un de 200.000, més del 8%.

A Madrid van estrenar fa tres anys la capacitat normativa autonòmica amb l'IRPF i la van fer servir per rebaixar un punt els gravàmens, i ho continuaran fent el 2011. Catalunya, per la seva part, ha obert la veda per utilitzar aquesta potestat per apujar l'impost i altres comunitats governades pels socialistes estudien aquesta opció de gravar més les rendes més elevades.

«No és un augment que acabi aportant gaire recaptació. És més una qüestió ideològica», explica Bruno Domínguez, fiscalista del despatx Baker & McKenzie. Els 11.275 declarants de bases liquidables superiors a 120.000 euros i els 8.125 que superen els 175.000 euros a Catalunya pagaran una mitjana d'uns 3.850 euros més, segons es desprèn de l'estimació realitzada per la Conselleria d'Economia i Finances. El conseller Antoni Castells en persona va calcular en uns 75 milions la suma addicional que aportarà aquesta mesura.

Ramon Santos, soci de Landwell-

PricewaterhouseCoopers, afirma que ja hi ha executius «que treballen a cavall entre Madrid i Barcelona que comencen a plantejar-se la possibilitat d'establir la seva residència a la capital d'Espanya». Actualment, la diferència d'un punt en la tributació entre una comunitat i l'altra no justificava aquest canvi, però el fet de poder arribar a estalviar-se 1,2 euros per cada 10 ja és més atractiu.

TRAM AUTONÒMIC / A Madrid, el tipus màxim continuarà sent l'any que ve el 42%, mentre que a Catalunya se situarà en el 45% per a les bases liquidables per sobre de 120.000 euros i en el 47% per a les que se situen per sobre de 175.000. Resultarà per l'efecte de sumar dos punts al tram autonòmic de la tarifa en el primer cas i quatre en el segon.

Es tracta de gravar «assalariats amb sous alts. L'increment situarà Catalunya a la banda més alta de gravàmens» de la Unió Europea (UE), afirma Stella Raventós, sòcia de Balaguer, Morera & Asociados (BMA). A més a més, el Govern central estudia establir un gravamen per a les rendes altes en el tram que li correspon, si bé podria optar per un altre tipus de tributació o per ressuscitar l'impost de patrimoni, ja que no el va suprimir sinó que en va decretar una deducció del 100%.

IDEOLOGIA / I és que els governs es veuen forçats a buscar vies per augmentar els seus ingressos per pal·liar els efectes de la crisi a les seves arques i aquestes tenen unes característiques o unes altres en funció de la seva ideologia. I una de les fórmules és recórrer a l'exemple, és a dir, a intentar demostrar que tothom dóna un cop de mà.

En aquest cas, es tractaria de fer veure que no només els funcionaris i els treballadors públics amb un retallada salarial mitjana del 5% i els pensionistes amb la congelació de les seves prestacions l'any que ve pagaran la factura de la crisi, sinó també «les persones que tenen més ingressos», afirmen els experts.

Però els que tothom entén com a rics no es veuran afectats per la pujada del tram autonòmic de l'impost de la renda per a ingressos alts a Catalunya. «Només afecta directius i executius, no tant els propietaris de les grans empreses», afirma Domínguez. Els segons acostumen a posar-se un salari pel qual tributen a l'IRPF, però la part més important se l'emporten els dividends, amb un gravamen més baix fins i tot en la declaració de la renda (19% fins a 6.000 euros i el 21% per sobre d'aquesta xifra) i altres ingressos per als quals compten amb mesures d'enginyeria fiscal que abarateixen de manera substancial la seva factura tributària.

«Difícilment quan se supera una renda de 300.000 euros anuals es paga l'IRPF. El cost fiscal ja permet i justifica recórrer a estructures legals que abarateixen molt la càrrega fiscal», explica Santos.
Fuente y autor: AGUSTÍ SALA/elperiodico